Avenç en la transmissió dinàmica omni-direccional
La recerca ambiciosa de la Xina de l'energia solar basada en l'espai-(SBSP) ha assolit una fita històrica amb el seu projecte insígnia "Zhuri Project" (Projecte Chasing the Sun). Dirigit per Duan Baoyan, un acadèmic de l'Acadèmia Xinesa d'Enginyeria i professor de la Universitat de Xidian, l'equip d'investigació va demostrar amb èxit una transmissió d'energia sense fils a escala de cent-metre-escala de quilowatts-. Aquest assoliment va ser avaluat recentment per un grup d'experts al Centre de Transferència de Tecnologia de Shaanxi i qualificat oficialment com a "líder internacionalment" en la seva capacitat tècnica global.
El salt més important d'aquesta fita és la transició de la transmissió fixa d'"una-a-una"-aconseguida per l'equip el 2022-a la transferència d'energia sense fils de microones "d'un-a-a molts objectius dinàmics". En lloc de bloquejar-se en un únic receptor estacionari, el nou sistema desenvolupat funciona com una "estació de càrrega espacial" intel·ligent i adaptativa. És capaç de rastrejar i subministrar energia simultàniament a múltiples objectius en moviment, com ara satèl·lits que operen en diferents òrbites o vehicles aeris no tripulats (UAV) a mig vol.
Verificació de terra rigorosa i dades dures
L'avenç es va provar i verificar rigorosament amb una torre experimental de 75-metres d'alçada al campus de la Universitat de Xidian, donant resultats empírics notables. En una distància d'aproximadament 100 metres, el sistema de verificació de terra va lliurar amb èxit una potència de sortida de 1.180 watts.
En una fase secundària de proves dinàmiques, el sistema va rastrejar i alimentar amb èxit un UAV en moviment que volia a una velocitat de 30 quilòmetres per hora a una distància de 30 metres. El dron va mantenir una potència rebuda estable de 143 watts durant tot el vol. Aquestes mètriques confirmen que el sistema té la precisió estructural i la capacitat de resposta del programari necessàries per gestionar l'energia sense fils d'alta-potència en condicions no-estàtiques.
Innovacions arquitectòniques per al desplegament orbital
Per preparar aquesta tecnologia per a les dures realitats d'una òrbita geoestacionària de 36.000 quilòmetres, l'equip d'enginyeria va introduir revisions radicals del disseny, centrant-se molt en la reducció de pes i la integració del sistema. Les antenes estaven molt miniaturitzades i alleugerides per complir amb els estrictes límits de càrrega útil per als llançaments de coets.
Aquesta arquitectura distribuïda permet que múltiples unitats de satèl·lits més petites puguin volar en formació i treballar de manera col·laborativa. Això millora dràsticament la vida útil i la fiabilitat de les futures centrals elèctriques orbitals, mitiga els riscos de descàrregues d'alta-tensió i estableix una base sòlida per a una xarxa d'energia espacial resistent i interconnectada.